EL PAPA FRANCESC EXPLICA EL PASSATGE DE LA MULTIPLICACIÓ DELS PANS I ELS PEIXOS

Benvolguts germans i germanes, bon dia!

L'Evangeli de la Litúrgia d'aquest diumenge narra el cèlebre episodi de la multiplicació dels pans i els peixos, amb els quals Jesús sacia la fam de prop de cinc mil persones que s'havien congregat per escoltar-lo (cf. Jn 6,1-15). És interessant veure com ocorre aquest prodigi: Jesús no crea els pans i els peixos del no-res, no, sinó que obra a partir del que li duen els deixebles. Diu un d'ells: «Aquí hi ha un al·lot que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però, què és això per a tanta gent?» (v. 9). És poc, no és res, però li basta a Jesús.

Tractem ara de posar-nos en el lloc d'aquell al·lot. Els deixebles li demanen que comparteixi tot el que té per menjar. Sembla una proposta sense sentit, més encara, injusta. Per què hem de privar una persona, sobretot un al·lot, del que ha duit de ca seva i té dret a quedar-se per a ell? Per què li hem de llevar a un allò que en qualsevol cas no seria suficient per a saciar-los a tots? Humanament és il·lògic. Però no per a Déu. De fet, gràcies a aqueix petit do gratuït i, per tant, heroic, Jesús pot saciar tothom. És una gran lliçó per a nosaltres. Ens diu que el Senyor pot fer molt amb el poc que posam a la seva disposició. Seria bo demanar-nos cada dia: “Què li duc avui a Jesús?”. Ell pot fer molt amb una oració nostra, amb un gest nostre de caritat envers els altres, fins i tot amb la nostra misèria entregada a la seva misericòrdia. La nostra petitesa a Jesús, i Ell fa miracles. A Déu li encanta actuar així: fa coses grans a partir de les petites, de les gratuïtes.

Tots els grans protagonistes de la Bíblia, des d'Abraham fins a Maria i l'al·lot d'avui, mostren aquesta lògica de la petitesa i del do. La lògica del do és molt diferent de la nostra. Nosaltres tractam d'acaramullar i augmentar el que tenim; Jesús, en canvi, demana donar, minvar. Ens encanta afegir, ens agraden les addicions; a Jesús li agraden les sostraccions, llevar coses per donar-les als altres. Volem multiplicar per a nosaltres; Jesús aprecia quan dividim amb els altres, quan compartim. És curiós que, en els relats de la multiplicació dels pans presents als Evangelis, no hi aparegui mai el verb “multiplicar”. És més, els verbs utilitzats són de signe oposat: “partir”, “donar”, “distribuir” (cf. v. 11; Mt 14,19; Mc 6,41; Lc 9,16). Però no s'hi usa el verb “multiplicar”. El vertader miracle, diu Jesús, no és la multiplicació que produeix orgull i poder, sinó la divisió, compartir, que augmenta l'amor i permet que Déu faci prodigis. Provem de compartir més, provem de seguir aquest camí que ens ensenya Jesús.

Tampoc avui la multiplicació dels béns no resol els problemes sense una distribució justa. Em ve al cap la tragèdia de la fam, que afecta especialment els infants. S'ha calculat —oficialment— que devers set mil infants menors de cinc anys moren a diari en el món per motius de desnutrició, perquè no tenen el necessari per a viure. Davant escàndols com aquests, Jesús ens dirigeix també a nosaltres una invitació, una invitació semblant a la que probablement rebé l'al·lot de l'Evangeli, que no té nom i en qui tots ens podem veure:

“Coratge, dona allò poc que tens, els teus talents i els teus béns, posa'ls a disposició de Jesús i dels germans. No tenguis por, no es perdrà res, perquè, si comparteixes, Déu multiplica. Treu fora la falsa modèstia de sentir-te inadequat, tingues confiança. Creu en l'amor, creu en el poder del servei, creu en el poder de la gratuïtat”.

¡Quítate de en medio! Deja que la acción de Dios transforme las situaciones y conciencias de escasez… en generosidad (partir y compartir) y en abundancia (para el bien común).

Que la Mare de Déu, que digué “sí” a la inaudita proposta de Déu, ens ajudi a obrir els nostres cors a les invitacions de Déu i a les necessitats dels altres.